Entrevista a Enric duran

(sMAb, no se ha podido traducir…sorry)

Enric Duran, el jove activista que l'any passat va portar a terme una acció/estafa contra diverses entitats bancàries com a forma de denúncia del caràcter insocial del sistema financer, aviat farà dos mesos que és a la presó de Brians. Des de la seva cel·la, ha respost per escrit les preguntes de Nació Digital.

- Estar a la presó és l'experiència més dura de la teva vida?
Doncs fins ara no; tot dependrà del temps que m’hi estigui, però anar cada dia a l’escola durant molts anys ho vaig viure com quelcom més dur. A diferència d'altres experiències, la presó és una situació per a la qual m’he preparat i que visc des d’una maduresa que no tenia de més jovenet.

- Tant en el moment d'anunciar l'estafa o expropiació dels 492.000 euros com en tornar creies realment que podries passar a la presó, de moment, més de cinquanta dies?
Al setembre, quan vaig fer pública l’acció, vaig desaparèixer perquè en aquell moment no em podia permetre el risc d’un empresonament. Hauria estat tot massa de cop per a la meva gent, per als moviments socials i per a l’opinió pública. Si vaig tornar a aparèixer pel març és perquè aleshores ja es podia assumir. En aquests mesos hem pogut fer molta feina de construcció de moviment que no es veu frenada per la meva detenció. Estar un temps a presó era una de les possibilitats: no és que ho esperés, però tampoc no ha estat una sorpresa.

- Vas calcular malament les conseqüències de tornar al país?
No, no les vaig calcular malament. Tornar aviat ho vaig decidir en veure que el 17-S havia anat molt bé i que la crisi havia esclatat al mateix temps. La manera de tornar va ser la millor possible, amb una publicació encara més massiva i encaminada a l’acció. Simplement vaig fer el que creia necessari, assumint les possibles conseqüències.

- El suport per part dels moviments socials és menor al que t'esperaves?
Amb les dificultats que comporta tenir tan limitada la comunicació, penso que el suport és molt gran. La visualització del suport creixerà a mesura que la feina doni resultats.
Consideres que al tractar-se d'una acció individual, les xarxes de suport i solidaritat són més febles?No, de cap manera. L’expropiació bancària va ser una acció individual, però tot el que hi ha hagut al seu voltant ha estat cada vegada més col•lectiu. Ideològicament, sempre hi ha unes xarxes més properes a una acció que d’altres, i depenent de la ubicació que es miri, la visió en pot ser esbiaixada. Potser és més significatiu que no pertanyi a cap gran organització i que bona part del moviment es basi en Internet: això fa que la manera d’organitzar el suport sigui diferent que en d’altres casos.

- El jutge et nega la llibertat provisional per un suposat risc de fugida, i ho justifica per la possibilitat que utilitzessis part dels diners de l'estafa. Com pots demostrar que no te n'hagis quedat?
En primer lloc cal aclarir que no es pot basar el risc de fuga simplement en els mitjans per escapar. Aquesta possibilitat és comuna a tots els presumptes delictes econòmics i en poques ocasions es dicta presó preventiva.Demostra que el risc de fuga és absurd el fet que m'he presentat voluntàriament i que des de feia mesos havia anunciat que el 17 de març tornaria per quedar-me, i perquè vull afrontar el judici com a part de la meva estratègia activista. La prova més clara que dic la veritat és que tota la gent que em coneix em dóna suport, i des dels moviments socials ningú no ho ha qüestionat. Això s'explica perquè els diners s'han vist i s’han fet servir. Molta gent ha pogut lligar caps després de conèixer la meva acció.Finalment tinc la sensació que els primers interessats en no descobrir on han anat els diners són els qui m’acusen. Tot el que trobarien reafirmaria els meus arguments. Prefereixen no investigar-ho.

- Que estiguis en presó provisional per un delicte de tipus econòmic ho consideres una decisió política? Creus que els bancs i caixes estafats han utilitzat les seves influències per tal que rebis un “càstig exemplar”?
Podria ser, però si fos així estaríem davant d’un presumpte delicte de prevaricació, així que prefereixo no acusar ningú en concret sense tenir-ne proves. Almenys vull esperar la resposta del recurs per part de l’Audiència Provincial. El contingut ens pot donar més pistes. Si decideixen posar-me en llibertat voldrà dir que aquesta influència del poder financer ha estat limitada, o que amb dos mesos de presó n’han tingut prou.

Fins ara no has revelat, a banda de finançar les publicacions Crisi i Podem, a qui has donat els diners per no comprometre cap entitat. En el judici ho faràs? Si no ho expliques, la sentència pot ser més negativa perquè el jutge estimi que t'has enriquit?Jo no revelaré res sense el consens de tothom que hi estigui relacionat. Penso que pot haver-hi d’altres maneres de demostrar que dic la veritat i que no m’he enriquit, les hem d’estudiar. La falta d’ànim de lucre pot ser un atenuant, però no és segur. En tot cas, abans d’això hi ha d’altres qüestions més centrals en el judici, com per exemple si els diners que em van prestar els bancs eren seus i com ho poden demostrar. La pregunta a plantejar en el judici és “qui estafa qui”. També cal veure si deixar de pagar préstecs i esdevenir insolvent tota la vida és una estafa. A mi no m’ho sembla, ja que assumeixo les conseqüències civils d’aquesta situació.

- Creus possible l'escenari que estiguis en presó provisional fins al judici?
Es possible però gens probable. Seria un escàndol i probablement comportaria que malgrat una condemna, després del judici quedés lliure per complir més de la meitat de la pena.
El jutge acusa d'estafa continuada. Quina pena et pot comportar?La petició fiscal podria ser entre 4 i 6 anys crec, però en el judici seria més probable una pena entre 2 i 4 anys si no en surto absolt (o lliure, tenint en compte que no tinc antecedents). Si sóc penat amb més de dos anys, la lluita llavors serà per aconseguir ben aviat la llibertat condicional.
Després d'acabar a la presó. Ho tornaries a fer?I és clar. Quan fas el que creus que has de fer, et sents més bé amb tu mateix i així pots estar amb forces i la moral alta, passi el que passi.

- Veient els problemes que passen autònoms i petits empresaris perquè els bancs ara no donen crèdits, mantens que es pot viure sense bancs?
Naturalment. La idea de viure sense bancs va acompanyada de dur a la pràctica unes formes alternatives per cobrir les necessitats de millors maneres. Pel cas concret que planteges ens podem fixar en les estratègies de finances ètiques desenvolupades pel cooperativisme. Adaptades a les realitats d'autònoms i petits empresaris els permetria no dependre de la banca.Si al mateix temps hi hagués una implicació de l’administració municipal no seria molt difícil crear xarxes de relacions econòmiques que permetessin que els diners no sortissin dels àmbits locals. S’ha d’entendre però, que no plantegem canviar una peça per una altra, sinó alternatives integrals que necessiten un procés de transició per fer-se realitat.

- Els arguments que apareixen a la publicació Crisi són molt semblants als del socialisme utòpic del segle XIX (Owen, Saint Simon, Fourier...) Tornem a les utopies després dels fracassos del segle XX?
La utopia és pensar que es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Les dades sobre els recursos energètics i materials ens indiquen que estem al final del creixement. Això ens permet adonar-nos que construir un model de societat que no es basi en una economia del creixement no és una utopia, és una necessitat.A partir d’aquí cal posar-nos a treballar, sense sectarisme, i posar sobre la taula tots els coneixements, passats, presents i futurs, per assolir un model socioeconòmic que ens permeti tenir un futur diferent al del col•lapse com a civilització.

Fuente: Nació Digital